El paisatge de la zona està constituït per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes que envolten el pla. El paisatge propi de la zona plana està constituït per la parcel·lació de les terres, transformades per a l’activitat agrícola, mentre que les zones muntanyenques que no es troben rompudes, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predomini del pi blanc pinus halepensis, encara que també es dona la varietat de pi blanc. En les zones d’ombria hi ha vegetació de salzes, carrasques, alzines, ullastres, llentiscles i arbustos de diverses espècies
La real vila de Vilafranca es troba situada en el límit occidental de la província de Castelló, a 85 km de la capital. El poble es troba en un elevat altiplà a 1125 m sobre el nivell de la mar. Malgrat això la resta del terme és molt accidentat, destacant entre les principals altures el Tossal dels Montllats 1643 m, el Tossal del Mes de Coder 1467 m, el Tossal del Mes d’Altava 1426 m, Mes de Tosca de Dalt 1379 m, el Tossal d’Arriello 1314 m i el cant del Picaio 1305 m
Vistabella compta amb el cim més emblemàtic de la Comunitat Valenciana, el pic Peñagolosa 1.814 m. Al costat d’aquesta i a altres cims del Calvari 1.309 m., Escala 1.288 m, Boi 1.223 m, Nevera 1.195 m, destaca com a accident geogràfic d’interés el Polije de Vistabella, àmplia formació càrstica, coneguda com a Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del pla, les aigües del qual es perden en el misteriós embornal del Quiño, antiga zona pantanosa. Aquesta rambla al costat de la de Puertomingalvo i el barranc del Forcall aboquen les seues aigües al riu Monleón.
Està situat al nord del Pla de l’Arc, en el sector NO de la comarca en un altiplà de la serra del seu mateix nom. La població està molt dispersa entre les diferents masies. El clima és mediterrani amb hiverns freds. S’accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent la CV-10 i després la CV-155.
Àmplia plataforma de calcàries cretáceas amb suaus plecs tajados per rius i barrancs. La localitat posseeix característiques climàtiques mediterrànies però amb temperatures hivernals més baixes que en la costa, i més suaus en els mesos estivals. S’accedeix a ella des de Castelló de la Plana
El relleu del municipi està format per la vall coneguda com el corredor de Catí i per les serres del Maestrazgo que el limiten per l’oest. Compta amb nombroses rambles que descendeixen de les serres occidentals de Serra d’en Seller al sud-oest i Serra de la Vallivana al nord-oest. Per l’est, el límit el marca el barranc de San Miguel. L’altitud oscil·la entre els 1286 metres a l’oest està l’Alt de la Nevera i els 600 metres al sud, en la Rambla de la Belluga, El poble s’alça a 661 metres sobre el nivell de la mar
Està situat en una vall en els contraforts de les muntanyes del Peñagolosa a una distància de 47 km per carretera de la capital de la província i a la vora del riu Monleón.5 Tradicionalment ha pertangut a la comarca del Maestrazgo, encara que en la proposta de DTH apareix a la comarca del Alcalatén.
El terme municipal d’Atzeneta del Maestrat és pla en general, però envoltat d’altes muntanyes Nevera, Bovalar… Presenta hiverns llargs i freds i estius càlids. La muntanya més elevada és el pic Nevera a 1194 m.
Està situat entre les muntanyes del Paratge Natural del Desert de les Palmes i la serra de Moró, en el sector SOTA de la comarca de la Plana Alta. Un paisatge de camps de secà amb oliveres i garroferes, al costat de les muntanyes del Desert de les Palmes, conformen un paisatge típicament mediterrani.